1 1 prep. [LC] En combinació amb a o en o bé sol, expressa una relació que denota el terme en l'espai o en el temps on algú o alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo. Anirem amb tren fins a Arenys i allí agafarem un cotxe. Anirem junts fins a casa, fins al teatre, fins molt a prop de casa, fins allà. Havien arribat fins en aquella ermita. No arribaran fins a la tarda, fins al vespre, fins demà, fins divendres. 1 2 prep. [LC] En expressions de comiat, indica el moment en què hom espera retrobar-se amb la persona de la qual s'acomiada. Fins aviat! Fins demà! Fins a una altra! 1 3 [LC] fins que loc. conj. Expressió que indica límit en el temps. Estudia fins que sigui l'hora de sopar. 2 1 adv. [LC] Fins i tot. Tothom l'ha abandonat, fins els seus col·legues. 2 2 [LC] fins i tot loc. adv. Expressió ponderativa que emfasitza el caràcter sorprenent o extraordinari d'un enunciat. Podria fins i tot succeir que no tornessin mai més. M'agrada fins i tot vestida de negre. Sortim cada dia, fins i tot quan plou. Posseeix moltes llengües, fins i tot sap hebreu. Es mostrà comprensiu, amable fins i tot.
